TERCER DIA: 17/03/2008 Ens acomiadem de Rennes i ens dirigim cap a Saint-Brieuc, població portal de la costa nord que anirem resseguint fins a arribar a la nostra destinació, l'hotel Ibis de Roscoff. Trobem un primer contratemps a l'autovia, a l'alçada de Saint-Brieuc, hi ha una manifestació de pescadors que han tallat la carretera i han cremat neumàtics. El fum i el foc impedeixen el pas dels vehicles, la qual cosa ens obliga a desviar-nos per una carretera més secundària, però molt agradable. Hem sortit guanyant! Visitem les poblacions marineres de Binic, Treveneuc, Plouha, Plouezec abans d'arribar a Paimpol. A Binic, parem a prendre un cafè. És un poblet de pescadors que a l'estiu ha de ser molt animat, ja que el port de vaixells d'oci és força gran i hi ha un bon nombre de cafeteries i restaurants. Fa un temps rúfol, però no plou. Continuem la marxa per les Côtes d'Armour - "Costes vora el mar" - fins a Plouha. 
Hi ha un sender que recorre la costa, anomenat camí dels duaners, que porta fins els penya-segats més alts de la Bretanya, amb més de 100 metres d'altura, que ens ofereixen una bona panoràmica de la Punta de Plouha. Pel camí ens trobem una persona molt amable que ens adreça a la platja de Bonaparte, un paratge excepcional de visitar, amb una cala que guarda records importants de la 2a Guerra Mundial, ja que des d'aquestes platges van fugir un nombre important de paracaigudistes que havien estat abatuts pels alemanys. Es dibuixa a la llunyania l'illa de Bréhat, al nord- oest de Paimpol, a uns 8 kms de la costa, que fou un refugi de pirates.
Hi ha un sender que recorre la costa, anomenat camí dels duaners, que porta fins els penya-segats més alts de la Bretanya, amb més de 100 metres d'altura, que ens ofereixen una bona panoràmica de la Punta de Plouha. Pel camí ens trobem una persona molt amable que ens adreça a la platja de Bonaparte, un paratge excepcional de visitar, amb una cala que guarda records importants de la 2a Guerra Mundial, ja que des d'aquestes platges van fugir un nombre important de paracaigudistes que havien estat abatuts pels alemanys. Es dibuixa a la llunyania l'illa de Bréhat, al nord- oest de Paimpol, a uns 8 kms de la costa, que fou un refugi de pirates. Finalment arribem a Paimpol, destacat port esportiu i de pesca, tant de la sardina com de la tonyina, on antigament fondejaren nombroses naus corsàries. A l'entrada de la població trobem el que resta de la imponent abadia de Beauport, del segle XIII, es
tratègicament situada davant el mar per poder vigilar les incursions de vaixells enemics. Optem per dinar al "Restaurant du Port", on
la mestressa ens ofereix un menú de 13 € molt digne i variat. Cada cop fa més fred i vent. Després de dinar continuem cap a Perros Guirec - això de Perros no té res a veure amb "gossos"; en bretó, "Pen ros"significa "punta del turó" i Guirec deu el seu nom a un abat del segle VII que va evangelitzar aquestes terres. Es troba en el cor de les Costes de Granit Rosa, el mar i el litoral són plens d'enormes roques de formes estranyes esculpides pel mar i el vent, que ofereixen un espectacle insòlit. Llàstima que el fred extrem, el vent i l'absència del sol, no ens permeten gaudir amb la vista el que, en canvi, intuïm amb la nostra imaginació. 
Les Landes de Ploumanac'h és un paratge amb roques de color rosa de més de 20 metres d'altura, amb formes fantasmagòriques i molt suggestives. Es pot fer un passeig pel camí dels Duaners. El Far de Ploumanac'h ofereix una imatge altiva i imponent, resisitint les envestides de les aigües embravides quan la marea és alt
tratègicament situada davant el mar per poder vigilar les incursions de vaixells enemics. Optem per dinar al "Restaurant du Port", on
la mestressa ens ofereix un menú de 13 € molt digne i variat. Cada cop fa més fred i vent. Després de dinar continuem cap a Perros Guirec - això de Perros no té res a veure amb "gossos"; en bretó, "Pen ros"significa "punta del turó" i Guirec deu el seu nom a un abat del segle VII que va evangelitzar aquestes terres. Es troba en el cor de les Costes de Granit Rosa, el mar i el litoral són plens d'enormes roques de formes estranyes esculpides pel mar i el vent, que ofereixen un espectacle insòlit. Llàstima que el fred extrem, el vent i l'absència del sol, no ens permeten gaudir amb la vista el que, en canvi, intuïm amb la nostra imaginació. 
a. Gaudim una bona estona d'aquest meravellós panorama, abans de reemprendre la ruta. Deixem enrera Lannion i ens dirigim cap a l'oest fins a Saint Pol de Leon on podem admirar la catedral d'estil gòtic, encara amb llum de dia. Ja som a prop del nostre destí del dia: Roscoff, en bretó: Rosko, poble que es va fer famosa en el segle XVII per les cebes vermelles que conreaven els camperols i que comerciaven els "Johnnies" a Anglaterra, Gal·les i Escòcia. Avui en dia és un conreu tradicional que dóna orgull a una població ara viu, especialment, del turisme.
Ja és capvespre, l´hotel també és Ibis i es troba a la punta de l'antic port d'aquesta població, davant del mar, per una banda, i d'una església que té esculpides caravel·les a la seva façana, per l'altra. Busquem un lloc per a sopar; els carrers estan deserts, el vent és gèlid i tot està molt fosc. Entrem a la "Creperie de la Poste" - 12 Rue Gambetta -, hi ha molta gent i el que mengen fa molt bona pinta. Dona la impressió d'una vella taverna de port, però amb les comoditats d'avui en dia. Per un 56 € sopem tots quatre: sopa de peix, crepes, raclette, un bon postre i per beure: sidra. Quedem bé, però hem de tornar a l'hotel, que encara que és a prop, ens sembla molt lluny, per culpa d'aquest mal temps que fa.
