QUART DIA. 18/03/2008. El matí es presenta boirós, però sembla com si els raigs del sol vulguessin travessar els núvols i fer una escletxa de lluminositat. El vent del nord seguiex bufant amb força, gairebé no pots aturar-te del fred que fa. Valents, ens aventurem a la recerca d'un tresor de geocaching. Avancem al llarg de l'embarcador de Roscoff que s'endinsa força metres en el mar, ja que si no fos així, els vaixells no podrien aturar-se quan la marea és baixa. El paisatge que podem contemplar de la població de Roscoff i la panoràmica del mar obert, l'illa Batz, les barquetes ancorades a la sorra, els bancs de muscles a la vista, els vaixells turístics que porten gent a l'illa ens fan oblidar per un moment el fred que estem passant. A més hem aconseguit localitzar el "caché", un pot amagat amb un paper i un llapis per a registrar-se. És el nostre primer tresor i, després del fracàs de Josselin, estem contents. Li marquem a la Montse el nostre proper destí: Le Conquet, important port de pesca de la costa més occidental de Finisterre. 
Té un far de l'època de Lluís XIV, el far de St-Mathieu. És un port petit i acollidor que denota que durant els segles XVI i XVII va tenir molt moviment. Ens hi entretenim fent fotos amb la marea baixa i gaudim de la mica de sol que llueix. Passat Brest, ciutat que va se molt castigada pels bombardeigs aliats durant la II Guerra Mundial, ja que els alemanys hi tenien una important base de submarins, ciutat gran i industrial, seguim camí de Crozon. Un avís ens fa saber que el pont de Terenez, sobre el riu Aulne, està tallat, la qual cosa ens obliga a deixar la D791 i començar un periple, ja que les indicacions són deplorables, per altres carreteres de la regió, tot buscant la D887 que ens ha de travessar el riu per Chateaulin. Perdem força temps, però ara ja novament situats, decidim dinar en un restaurant que anuncien àpats ràpids. El rètol devia ser broma! Ens hi estem una bona estona per menjar un bistec amb patates i amanida. Hem decidit no tornar-hi! Arribats a Crozon, ens adrecem a la Pointe de la Chèvre -Cap de la Cabra - des d'on es poden observar els penya-segats, una costa salvatge i les onades que envesteixen els esculls i les roques del litoral. De tornada veiem el port de Morgat que té hotels i cases molt boniques. Vorejant el litoral arribem a la badia de Douarnenez, un paratge aqüàtic que quan fa bon temps ha de ser molt espectacular. Avui en dia viu del turisme i de les conserves.
Comença a fer-se tard i volem arribar amb llum de dia a la Pointe de Raz, indret de gran bellesa que ens mostra un far solitari i una estàtua de la Mare de Déu dels Nàufrags. El sol ja es pon i el cels i
els núvols conformen fantasioses imatges de color. Hem acabat les
excursions del dia amb un molt bon regust de boca. Indiquem a la Montse, el GPS, l'adreça de l'Hotel Ibis Nord de Quimper i fem els darrers quilòmetres del dia.
Quimper té la fama de ciutat que conserva un casc antic, amb cases de fusta i pintades de color, on tots els negocis, diuen, es tanquen en un cafè. Arriben de nit i sopem al mateix hotel un menú d'un plat i postre, amb cervesa, aigua i cafè. Una passejada per la ciutat i a dormir.
