PRIMER DIA: 15/03/2008
Sortim de l'Estartit el dia 15 de març de 2008, uns dies abans de les vacances de Setmana Santa. Dues parelles, que ja hem viatjat en altres ocasions - Itàlia, Sardenya i el País Basc - la Montse, la veu femenina d'un GPS que ens porta als llocs més inversemblants i el cotxe, un potent peugeot 407, que en 6 dies recorrerà més de 3.500 kms. Quatre carnets de conduir i dos conductors, en Pere i l'Anna M., el titular i la suplent, per dir-ho d'alguna manera. La Tesa i en Josep M. són els copilots amb els mapes, la guia i la informació del què cal veure en cada moment. No som excessivament matiners, emprenem la marxa a les vuit del matí i farem la prim
era parada en territori francès, havent passat Tolosa de Llenguadoc.
Sortim de l'Estartit el dia 15 de març de 2008, uns dies abans de les vacances de Setmana Santa. Dues parelles, que ja hem viatjat en altres ocasions - Itàlia, Sardenya i el País Basc - la Montse, la veu femenina d'un GPS que ens porta als llocs més inversemblants i el cotxe, un potent peugeot 407, que en 6 dies recorrerà més de 3.500 kms. Quatre carnets de conduir i dos conductors, en Pere i l'Anna M., el titular i la suplent, per dir-ho d'alguna manera. La Tesa i en Josep M. són els copilots amb els mapes, la guia i la informació del què cal veure en cada moment. No som excessivament matiners, emprenem la marxa a les vuit del matí i farem la prim
era parada en territori francès, havent passat Tolosa de Llenguadoc. Després del cafè i de l'entrepà, seguim direcció Bordeus, per visitar el casc antic de la ciutat sota la pluja i comprar alguna ampolla de vi, perquè no sigui dit! La intenció era dinar allà, però optem per menjar-nos
els entrepans que portem de casa en una àrea de servei de l'autopista, més enllà de la ciutat. Bordeus ens ha causat una impressió molt agradable. Llàstima del mal temps i de la poca estona que li podem dedicar! Som a l'equador del viatge d'anada, hem fet uns 450 kms i ens en queden uns altres 450 per arribar a Rennes, la primera de les etapes a la Bretanya. Passat Bordeus, enfilem cap al nord per unes magnífiques autovies - que no tenen peatge! Sense incidents i cansats del viatge, el GPS ens condueix a les portes de l'hotel Ibis, on pernoctarem dues nits. Deixades les maletes a l'habitació i un cop refrescats, ens dirigim al centre de la ciutat per trobar un lloc per a sopar. Al costat de la Plaça del Parlament de Bretanya, edifici que fa molt goig de veure il·luminat, hi ha la Rue de Saint Georges, on hi podem trobar tota mena de restaurants. Optem el Queen Mum ( 11, Rue St Georges) que té poques taules i un menú força correcte. Havent sopat, passegem pels carrers adjacents, sota una pluja fina que ens impedeix gaudir d'una primera impressió favorable de la elegant ciutat de Rennes.
els entrepans que portem de casa en una àrea de servei de l'autopista, més enllà de la ciutat. Bordeus ens ha causat una impressió molt agradable. Llàstima del mal temps i de la poca estona que li podem dedicar! Som a l'equador del viatge d'anada, hem fet uns 450 kms i ens en queden uns altres 450 per arribar a Rennes, la primera de les etapes a la Bretanya. Passat Bordeus, enfilem cap al nord per unes magnífiques autovies - que no tenen peatge! Sense incidents i cansats del viatge, el GPS ens condueix a les portes de l'hotel Ibis, on pernoctarem dues nits. Deixades les maletes a l'habitació i un cop refrescats, ens dirigim al centre de la ciutat per trobar un lloc per a sopar. Al costat de la Plaça del Parlament de Bretanya, edifici que fa molt goig de veure il·luminat, hi ha la Rue de Saint Georges, on hi podem trobar tota mena de restaurants. Optem el Queen Mum ( 11, Rue St Georges) que té poques taules i un menú força correcte. Havent sopat, passegem pels carrers adjacents, sota una pluja fina que ens impedeix gaudir d'una primera impressió favorable de la elegant ciutat de Rennes. 