SEGON DIA: 16/03/2008
Descansats i ben atipats - els esmorzars dels Ibis són molt complets -, emprenem camí cap a el Mont Saint-Michel. Donem les instruccions oportunes a la nostra Montse, el GPS, perquè ens hi porti pel camí més ràpid. Està núvol i amenaça a pluja. De lluny, a poca distància de la Normandia, distingim la peculiar sil·lue
ta de l'Abadia del Mont-Saint Michel, que a mesura que ens hi acostem, es fa més imponent.
Descansats i ben atipats - els esmorzars dels Ibis són molt complets -, emprenem camí cap a el Mont Saint-Michel. Donem les instruccions oportunes a la nostra Montse, el GPS, perquè ens hi porti pel camí més ràpid. Està núvol i amenaça a pluja. De lluny, a poca distància de la Normandia, distingim la peculiar sil·lue
ta de l'Abadia del Mont-Saint Michel, que a mesura que ens hi acostem, es fa més imponent. La marea és baixa, el mar ha retrocedit, però se sent la remor de les aigües llunyanes. La visió de la ciutat fortificada i l'espectacle des de la fortalesa són magnifics. Això sí, escales i més escales fins arribar a l'abadia (el preu de l'entrada és de 8,50 €), edifici d'un gòtic flamíger de naus immenses, un refectori que permetia acollir un gran nombre de convidats i peregrins i un claustre, que obert en un dels seus murs mostra un paisatge mariner que ha de ser impactant quan la marea arriba als seus nivells màxims. Ventats per uns aires gèlids, però contents de la visita, comencem a descendir el miler d'esgraons que abans havíem pujat. És diumenge de Rams, cantics i processó amb branques d'oliveres, palmes, cantics religiosos, litúrgia ... i una rua de joves fidels, que menjant patates fregides amb ketchup, tanquen la processó. Ara hi ha força gent, el pàrquing s'ha omplert d'autocars, ja són quarts
de dotze, és hora de marxar d'aquesta localitat normanda i posar rumb cap a Saint-Malo.
de dotze, és hora de marxar d'aquesta localitat normanda i posar rumb cap a Saint-Malo. Fa molt de vent, no té res d'envejar a la tramuntana del nostre país. És una ciutat emmurallada, hi accedim en cotxe. Tenim sort, perquè hem trobat aparcament. És impressionant la vista des del bastió de la muralla, les torres altives, els canons que ens porten al temps dels corsaris, la bandera que oneja el vent, el mar embravit que comença a guanyar l'espai que unes 
hores abans havia abandonat, la força del vent que ens arrossega... Llàstima que el sol ens ha privat dels seus raigs, impedint que poguem gaudir del color i de la calor. Ja és hora de dinar, cal trobar on fer-ho. Ens ve de gust menjar crêpes! Així ho fem, una de salada molt completa i una de dolça, regades amb cervesa del país. En un tris i no res hem recuperat i augmentat totes les calories que abans havíem deixat, pujant i baixant escales. De nou al cotxe, la Montse ens guia fins la ciutat de Dinan, de cases de fusta dels segles XVI i XVII, que encara conserven els seu antic esplendor, l'església del Salvador, la Torre del Rellotge, el Jardí dels anglesos, la vista panoràmica sobre el Rance, riu navegable... Torna a plovisquejar! Enyorem, de nou, el sol. Encara ens queden llocs on anar: Paimpont, el castell de Comper , els boscos de Brocéliande, paratges mítics de l'època artúrica, on es recrea la tomba de Merlín, de la font de l'Eterna Joventut, la Dama del Llac, la fada Viviana... Plou lleugerament i no es pot gaudir de la natura, ens falta temps per recórrer a peu itineraris d'aquests indrets. Quedem força decebuts.
Encara hi ha claror, són quarts de vuit de la tarda, ens aventurem a seguir fins a Josselin, població que té un castell admirable, però que no poden visitar, perquè hem fet tard. La nostra recent afició al Geocaching ens fa buscar un tresor amagat prop del castell i de l'Església, les coordenades ens indiquen que som molt a tocar del caché, però no el sabem trobar.
Amb fred i amb una certa tristor de fracàs per no haver-lo aconseguit, retornem a Rennes, disposats a regalar-nos un bon sopar a La Marine, cèntric restaurant que ofereix uns menús de peix i marisc que reguem amb un Bourgogne. Sopar de 35 € per cap. Acabem el dia bé, superats tots els petits inconvenients del dia.
